El passat divendres, 16 de juliol, la Dra. Diana Horta Sangenís, metgessa adjunta del Servei de l'Aparell Digestiu de l'HUMT, va defensar la tesi doctoral titulada "La fatiga a la Malaltia Inflamatòria Intestinal", a la Unitat docent de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, obtenint la màxima qualificació.

La tesi ha estat dirigida pel Dr. Xavier Calvet, catedràtic del departament de medicina (UAB) de l'Hospital Parc Taulí, el Dr. Albert Villoria, metge adjunt del servei d'Aparell Digestiu del mateix hospital i la Dra. Maria Esteve, cap del Servei de l'Aparell Digestiu de l'HUM.

La tesi en qüestió parteix del fet que la fatiga a la Malaltia Inflamatòria Intestinal (MII) és un símptoma molt freqüent, fins i tot en absència d'activitat clínica. A més, afecta a la qualitat de vida dels pacients que la pateixen i no es disposa d'un tractament eficaç. La seva fisiopatologia és multifactorial i complexa i el seu diagnòstic és subjectiu. Disposar de biomarcadors podria ser útil per caracteritzar als pacients, però fins ara no se n'han identificat.

El primer estudi, publicat a la revista Inflammatory Bowel Diseases al febrer 2020 (IF 5,3), és aleatoritzat, simple cec, i serveix per avaluar l'efecte de l'electroacupuntura (EAc) comparat amb l'acupuntura sham (ShEAc) i un grup control de no intervenció en pacients amb MII quiescent i fatiga. La novetat de l'estudi rau en l'aplicació d'estàndards de l'evidència científica a l'avaluació d'una teràpia alternativa. El segon és un estudi pilot publicat al Journal of Proteome Research al 2021 (IF: 4,4) que analitza el perfil lipidòmic dels pacients amb MII i fatiga amb la intenció d'identificar biomarcadors.

Els resultats del primer mostren que tant l'EAc com la ShEAc es van associar a una millora de la fatiga reflectida sense diferències observades entre els grups amb tractament amb EAc i ShEAc. Això suggereix que l'acupuntura és eficaç, però en bona part per efectes inespecífics de la punció i/o per efecte placebo. En el segon es va observar que el perfil lipidòmic va mostrar canvis en els lípids associats a fatiga i MII. En els pacients amb fatiga es va constatar un descens en els nivells de fosfatidilcolines, plasmanils, esfingomielines, lisofosfatidilcolines, fosfatidiletanolamines, fosfatidilinositols, fosfatidilserines i eicosanoides. També es va observar una alteració del metabolisme de l'àcid araquidònic, dels glicerofosfolípids i dels esfingolípids i de vàries proteïnes com l'ABHD4, GLTP i LCAT implicades.