Un estudi multicèntric desenvolupat a Catalunya amb la participació de més d’una vintena de Centres d’Asistencia Primària, cinc Unitats d’atenció al viatger i diversos Hospitals de la xarxa pública ha demostrat que els infants que viatgen a països d’alta o mitjana incidència de tuberculosi per visitar amics i familiars presenten un risc elevat -inclús superior al de la població autòctona- d’infectar-se o desenvolupar la malaltia.

Convé destacar que, dels 21 CAPs que hi ha participat, cinc (prop d’un quart) son centres gestionats per MútuaTerrassa: concretament el CAP Terrassa Sud, CAP Rambla, CAP Valldoreix, Cap Rubí i CAP Oest. Tanmateix, també hi ha pres part l’HUMT i el laboratori d’anàlisis clíniques Catlab.

En les darreres tres dècades s’ha produït un important augment dels viatges internacionals per visitar amics i parents (els anomenats visiting friends & relatives -VFR-). Aquests es realitzen sovint a països on la tuberculosi és més freqüent -major incidència i prevalença- que al nostre territori. A l’Europa Occidental, la tuberculosi ha tingut una lenta davallada però malgrat això continua sent un problema de salut rellevant i, en conseqüència, entendre la dinàmica de la malaltia és fonamental per poder plantejar l’eradicació de la mateixa.

Sota el títol “Tuberculosis among children Visiting Friends&Relatives (VFR)”, el treball ha estat publicat recentment a Journal of Travel Medicine, una prestigiosa revista internacional amb un factor d’impacte 25 (fet que la situa entre les 25 millors publicacions amb major impacte en l’àrea de medicina a nivell mundial). L’estudi, que ha avaluat més de 700 infants entre 2017 i 2019, és el primer d’àmbit mundial que estableix el risc d’infecció latent tuberculosa i tuberculosi activa en aquests infants de forma prospectiva en relació als viatges VFR.

Intervencions diagnòstiques i preventives per fomentar el control de la malaltia
En el transcurs dels 2 anys i mig que es va desenvolupar el treball es va realitzar un test de tuberculina als infants participants abans d’iniciar el viatge a països d’alta o mitjana incidència de tuberculosi per visitar amics i parents. El requisit de tots ells va ser que tinguessin almenys un progenitor d’un país amb elevada incidència de la malaltia i que el desplaçament al país en qüestió fos de -com a mínim- 3 setmanes. A la tornada del viatge, un cop transcorregudes entre 8 i 12 setmanes, se’ls hi va realitzar novament proves per constatar si s’havien infectat i/o emmalaltit per tuberculosi.

Van completar l’estudi mig miler d’infants que, sumant els temps de viatge de cadascun, van representar més de 73 anys d’estada. D’aquests, un 2,6% (13/500) van ser diagnosticats amb infecció latent tuberculosa (11 infants) i tuberculosi activa (2 infants). Aquest percentatge esdevé un risc força elevat i a més és similar o inclús superior al que presenten els infants dels països autòctons.

El treball també recull que els infants que durant aquests viatges van residir en un entorn on hi havia fumadors van tenir un major risc també d’infectar-se. Aquesta relació ja s’havia descrit prèviament i el present estudi reforça la hipòtesi que el fum del tabac té un efecte destacable en el susceptibilitat a la tuberculosi dels fumadors passius, especialment els infants.

Les esmentades troballes podrien explicar un percentatge significatiu dels casos de tuberculosi que observem als països occidentals, donada la important proporció de viatges VFR. I aquestes també posen de manifest la conveniència de desenvolupar intervencions específiques en la població VFR que viatja a països d’alta o mitjana incidència de tuberculosi per tal de prevenir nous casos i assolir el control i eradicació de la malaltia en qüestió.